dimecres, 21 de setembre de 2016

La flauta de bec o flauta dolça

Aquest any a 4t comencem a tocar la flauta dolça o de bec. La que utilitzarem nosaltres és la flauta de bec soprano de digitació alemanya.
La flauta de bec té tres parts: el cap, el cos i el peu. El so de la flauta es produeix en bufar pel canal, que dirigeix l'aire cap al bisell. El bisell o tallavent és molt fràgil, és la part on es forma el so.
Per obtenir un bon so:

  • col·loco els llavis com si digués una u
  • no mossego el bec de la flauta
El  millor so no és ni f ni p, sinó mig fort: mf

El cos i el peu formen el tub de la flauta. El tub té uns forats que, en tapar-los i destapar-los amb els dits, fan canviar l'altura del so. Si els tapem fem sons greus. Si els destapem fem sons aguts. 

La flauta té set forats davant i un darrere. A cada forat li correspon un dit.

Per separar els sons sense deixar de bufar, fem servir la llengua. Parlem a través de la flauta. Aquí teniu algunes paraules que us serviran per a practicar l'articulació a l'hora de fer sonar la flauta:

quiquiriqui                     rrrrr                  teta
cadireta                         tarada               tia             
digui digui                      durada              dalt del diri
ratolí                             rucada               caca




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada