dilluns, 13 d’octubre de 2014

Bach-"Rondó de la Suite per a orquestra núm2 en si menor" 5è

Aquests dies estem treballant la figura musical corxera-doble semicorxera i per fer-ho el rondó de Bach de la Suite per a orquestra núm2 en si menor, ens està ajudant. Avui hem buscat la seva estructura de la qual el seu títol ens dóna una pista. Us deixo l'audio perquè la pogueu escoltar i una mica d'informació del seu compositor Johann Sebastian Bach.

ßiografia


Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia, Alemanya, 21 de març de 1685 - Leipzig, Alemanya, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinaria de la història amb uns 120 músics.

La seva fecunda obra es considera el cim de la música barroca, i una de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i de la seva incomparable extenció.

Les seves obres estan entre les més sobresortints de la música clàssica. En destaquen més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l'Ofrena musical, les Variacions Godlberg i l'Oratori de Nadal, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per a orgue, clavecí i d'altres instruments.


Quan té nou anys, mor la seva mare, i un any més tard el seu pare, raó per la qual s’ en va a viure amb el seu germà gran, Johann Christoph, que ocupa el càrrec d’organista a Ohrdruf, i amb qui contínua els seus estudis. L’ inicia en el clavecí, orgue i composició, La seva passió per la música ja es manifesta. Per tenir una bellíssima veu de soprano és admès en el cor de l’església d’Ohrdruf, cobrant per això i ajudant econòmicament al seu germà.
Als quinze anys entra a l’escola de Sant Miguel, a Lüneburg, arribant a ocupar el càrrec de “Prefecte dels nens del Cor”, i tenint en algunes ocasions, l’oportunitat d’actuar no solament com organista, sinó com a director del propi cor. Als divuit anys ocupa un lloc com a violinista en l’orquestra del comte Johann Ernest de Weimar, on roman alguns mesos.
Als 22 anys contreu matrimoni amb la seva cosina Maria Bàrbara Bach amb la qual va tenir set fills, dels quals sobreviuen quatre. Tres d’ells van ser músics, Wilhelm Friedemann, Carl Philipp Emanuel i Johann Gottfried Bernhard.
Als 35 anys mor la seva esposa. No obstant això, al següent any contreu noves núpcies amb Ana Magdalena Wülken efectuant-se la cerimònia en la pròpia casa de Bach. D’Ana Magdalena té tretze fills, i sols sobreviuen sis, i també 3 d’ells són músics, Gottfried Heinrich, Johann Christop Friedrich i Johann Christian.
Bach va morir a les 8 de la tarda del 28 de juliol de 1750, després d’una intervenció quirúrgica fracassada en un ull, realitzada pel cirurgià ambulant anglès anomenat Taylor, que anys després operaria a Händel, amb resultats iguals. Bach havia anat quedant-se cec fins a perdre totalment la vista. Poques hores abans de morir la va recuperar. Actualment es creu que la seva ceguesa va ser originada per una diabetis sense tractar.

Cliqueu sobre la imatge i podreu veure el Rondó de la suite per a orquestra núm2 en si menor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada