dimecres, 23 d’abril de 2014

Jocs florals

Avui és Sant Jordi i com cada any a l'escola cel·lebrem aquesta Diada  amb uns jocs florals. Aquest any la cosa ha estat molt renyida, però finalment han sortit els guanyadors. Des de música us he volgut deixar una mostra, on el primer premi de narració, la Paula de 6èA, s'ha inspirat en la música per escriure la seva història. Aquí la teniu:


LA INCREÏBLE PERÒ CERTA HISTÒRIA DE LA MÚSICA

Fa molt i molt de temps, en un poblet que es deia Montserrat, la música hi estava prohibida; qui la sentia anava a la presó. Tota la gent del poble no hi estava d'acord, però no hi havia res a fer...
Hi havia tres nens anomenats Joan, Leire i Gina. El Joan era el més obert, la Gina també i en canvi, la Leire era més tancada. Amagava alguna cosa? A tots els encantava la música i només la podien sentir en secret a la seva cambra secreta a casa d'en Joan. Allà escoltaven música de tot tipus, però hi havia un nen, en Guillem, que era molt antipàtic, xafarder i no li agradava gens ni mica la música...
Sempre anava amb alguna excusa a casa d'en Joan per xafardejar, perquè sospitava alguna cosa d'ells; però en Joan tenia l'oïda molt fina i quan sentia les passes, amagava l'equip de música i quan en Guillem arrivava i no veia res se n'anava amb la cua entre les cames. La Leire i la Gina sospitaven que algun dia els descobriria i es xivaria al seu pare, l'alcalde!!!
Un dia, en Joan, la Gina i la Leire, van posar la música tan forta que quan el Guillem va passar, la va sentir i no va dubtar un segon d'anar a dir-li al seu pare. En quin embolic s'havien posat...
El pare/alcalde va anar a casa d'en Joan amb una llei de registre, i no sabeu amb que es va trobar...AMB L'EQUIP DE MÚSICA!!! Abans d'emportar-se'ls a una presó especialitzada en nens petits, es van despedir dels seus pares; a la Leire no li semblava gens però gens bé i va explotar: va deixar anar un discurs sobre tot el que pensava de tota aquesta paranoia de la música; tothom es va commoure, fins i tot l'alcalde i es van quedar bocabadats perquè clar, ella era molt tímida...
Total que, el bon home, va retirar la llei i la gent es va posar més contenta que unes castanyoles. D'un dia per l'altre, els carrers van passar de ser silenciosos a haver-hi un munt de gent amb o sense auriculars escoltant música. Ara els carrers estaven més animats, amb més somriures.
I AQUESTA ÉS LA IMPRESSIONANT PERÒ CERTA HISTÒRIA DE LA MÚSICA!!!

Us imagineu una llei sense música??!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada